Debat sobre els ODS
by: D-Eva ProjectL'alumnat prepara els seus arguments conjuntament, en cadascun dels grups. Concretament, cada grup prepara la presentació d'un punt clau i selecciona un/a portaveu, qui exposa l'argument triat durant un minut, aproximadament. Els i les participants han de buscar evidències (dades, cites, etc.) per a emfatitzar l'argument.
Keywords
ODS, desenvolupament sostenible, debat, pensament crític, estructura i organització d’arguments
Justificació del problema
Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són 17 objectius i 169 metes que 193 governs –membres de l'ONU– van acordar aconseguir per a 2030. Aquests objectius pretenen erradicar la pobresa i les desigualtats, fomentar el desenvolupament sostenible i la governança positiva, així com mantenir la pau i bregar amb els problemes del canvi climàtic. El debat és reconegut com una de les activitats més importants per a potenciar els objectius d'aprenentatge. Es tracta d'una activitat senzilla que pot ajudar el professorat a introduir temes difícils i aconseguir que l'alumnat col·labori, es comuniqui, sigui creatiu i desenvolupi el seu pensament crític, tot al voltant de problemes i conflictes que succeeixen en el món que els envolta. A través del debat, el/la docent pot despertar l'interès de l'alumnat pels ODS i fomentar que tinguin una opinió crítica i formada sobre els mateixos, progressant així en el treball per a solucionar problemes reals que afecten el seu entorn. A més, promou la participació activa de l’alumnat en el seu propi aprenentatge. De la mateixa forma que les eines tecnològiques han contribuït a amenitzar les enquestes en la recerca (per exemple, el desenvolupament de plataformes per a qüestionaris en línia com QuestionPro – https://www.questionpro.com/ –, que té una àmplia varietat d'eines per a investigar), la presència de nous desenvolupaments tecnològics pot fomentar l'impuls d'innovacions en l'ensenyament i l'aprenentatge. Mentre una gran quantitat de docents s'han reajustat al treball aïllat a causa del COVID-19, el panorama general de l'educació digital ha estat transformat. En aquests temps, l'elecció d'una eina digital és especialment rellevant. En el cas del debat, triar l'eina adequada permetrà donar-li veu a cada estudiant, promoure la seva motivació i fomentar l'aprenentatge. Al seu torn, l'estudiantat no se solaparà amb les seves intervencions i tindrà espai per a explorar els arguments al seu propi ritme, treballant de manera asíncrona. A més, l'ús de plataformes col·laboratives propícia que l'alumnat treballi conjuntament per a trobar la millor manera de comunicar una idea.
Competències
• Permetre que l'alumnat participi de manera crítica i desenvolupi una millor comprensió sobre els ODS. • Fomentar les habilitats de debat crític al voltant dels ODS, de manera que l’estudianta sigui conscient d'ells, els valorin de manera crítica i extreguin les seves pròpies conclusions. • Desenvolupar habilitats de debat, parla, escolta i escriptura a través de la formació i competicions en el debat que, en última instància, milloressin l'autoestima, la col·laboració, la comunicació, el pensament lògic, el treball en equip, la presa de decisions i el rendiment acadèmic. Així mateix, el debat potencia les habilitats cognitives i metacognitives, així com les habilitats soci-emocionals, de recerca, d'escolta activa, de construcció de coneixement, d'argumentació i de presentació.
Estratègies d'avaluació i instruments
Avaluació: ¿com es reconeix l’aprenentatge? • Observació docent • Respostes de l'estudianta • Presentacions dels arguments
El professorat hauria d'orientar l'avaluació a les habilitats, més enllà del contingut de les contribucions durant el debat. Per exemple, poden animar a l'alumnat a participar activament en els comentaris de cada punt a favor i en contra. Així doncs, l'alumnat pot debatre contribucions individuals o proporcionar fonts per a enfortir o desmentir arguments. En centrar-se a aquest nivell de detall, es fa palesa la importància de basar els seus arguments en evidències, i que la moderació és una part important de les discussions en línia constructives i respectuoses.
El professorat pot utilitzar una avaluació formativa o sumativa, desenvolupant un conjunt de rúbriques destinades a avaluar els següents punts: • Ús d’evidències i exemples • Si les contribucions es basen i complementen les dels companys/es • Si les respostes als/les altres participants fan referència directa als seus arguments
Criteris d'avaluació
Per a avaluar l'impacte de l'exercici de debat es pot utilitzar una rúbrica per a debats com la proposada per Stanford, que es basa en criteris com ara organització i claredat, ús d'arguments, ús d'exemples i fets, ús de contra arguments i estil de presentació. Per a més detalls: https://web.stanford.edu/class/cs326/classroom_debate_rubric.pdf.
Descripció del feedback
En general, hi ha tres maneres d’avaluar un debat a l’aula: • L’alumnat avalua el seu debat • L’alumnat avalua el debat dels iguals • El professorat avalua el debat i la participació de cada estudiant en el debat
En qualsevol dels casos, l'avaluació es basa en un llistat de criteris com el que s'ha suggerit anteriorment. A l'aula, el contingut i l'estil normalment són els criteris més rellevants. En el cas d'aquesta assignatura i aquesta activitat, el feedback és oral i síncron.
Type of digital tools
L'aplicació Kialo-Edu (https://www.kialo-edu.com) ofereix la possibilitat que l'alumnat pugui tenir discussions interactives i ben estructurades sobre qualsevol tema. L'estudiantat pot aplicar el seu coneixement mitjançant la participació activa, així com comprendre la complexitat del tema que es debat. A més, Kialo-Edu ofereix una sèrie d'eines per als moderadors que permeten la col·laboració dels/les participants. Amb aquestes utilitats es pot personalitzar la forma com els moderadors interactuen amb la resta.
Nivells de possible transformació digital
Accessible and available: developed lots of times, easy and known
Exemple d'un cas
A continuació es mostren alguns exemples de debats oberts a la plataforma: • Discutir i Debatre #Sustainability: https://www.kialo.com/tags/Sustainability • Canvi climàtic – mite o realitat? https://www.kialo-edu.com/p/7002eca9-3ef8-4464-9769-2f5099d7b50f/1090 Tot i que no es pot aplicar una rúbrica per a totes les tasques a Kialo-Edu, i sempre es necessitarà una adaptació en funció de l'assignatura i del context de l'alumnat, en l'enllaç es pot consultar un exemple en castellà com a referència: https://support.kialo-edu.com/hc/es/articles/360038670572-Tips-for-Grading-Kialo-Assignments.
Referències
Beck, J., Neupane, B., & Carroll, J. M. (2019). Managing conflict in online debate communities. First Monday, 24(7). https://doi.org/10.5210/fm.v24i7.9585.
Budhai, S.S. (2021). Leveraging Digital Tools to Assess Student Learning. Routledge. https://www.routledge.com/Leveraging-Digital-Tools-to-Assess-Student-Learning/Budhai/p/book/9780367363727
Butcher, C. (n.d.). Creating online debates using Kialo Edu, available at https://educate.apsanet.org/wp-content/uploads/Creating-Online-Debates-Using-Kialo-Edu.pdf
Chaudoin, S., Shapiro, J.N. & Tingley, D. (August 2017). Revolutionizing Teaching and Research with a Structured Debate Platform, available at https://scholar.harvard.edu/files/dtingley/files/structureddebate.pdf.
Concern Debates. (2020). Debates Handbook. Concern Worldwide. https://admin.concern.net/sites/default/files/documents/2020-08/Concern%20Debates%20Handbook%20Final%202020_1.pdf
Denby, J. (2021, June 28). Kialo Edu Review for Teachers. Common Sense Education. https://www.commonsense.org/education/website/kialo-edu
KialoEdu. (n.d.). Tips for grading Kialo Assignments. KialoEdu. https://support.kialo-edu.com/hc/en-us/articles/360038670572-Tips-for-Grading-Kialo-Assignments
Payne, R. (2020, April 13). Use Kialo to help students discuss, debate and defend [Video]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=UZ9k1gUdD9k
Yang, C. H. & Rusli, E. (2012). Using Debate As A Pedagogical Tool In Enhancing Pre-Service Teachers Learning And Critical Thinking. Journal of International Education Research (JIER), 8(2), 135–144. https://doi.org/10.19030/jier.v8i2.6833
No hi ha comentaris